Això diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira.
Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.»
I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»

Ez 34,11-12.15-17

Salm Responsorial

Sl 22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort.
Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort.
I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

1Co 15,20-26.28

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:
«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.”
Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?”.
El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.”
Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.”
Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?”
Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.”
I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

Mt 25,31-46

"Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar..."

És clar que la reialesa avui és un fet controvertit: té partidaris i detractors. Parlar de Crist Rei pot semblar més propi d’altres èpoques. Però si ens fixem en els textos litúrgics veurem que Crist Rei no té res a veure amb l’àmbit polític. L’evangeli d’avui presenta Jesús com a Rei que dona possessió del seu Regne, a qui?: Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m. Dit d’una altra manera: entren al seu Regne tots aquells que han estimat els germans i els han estimat amb fets molt concrets. I quan parlarà dels qui no entren al seu Regne farà la mateixa acusació: Quan tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó no em vau visitar. Fixem-nos que no han fet res de mal contra els germans; han deixat de fer-los-hi el bé: és el pecat d’omissió, no ajudar el germà quan ho necessitava. Pertànyer al Regne de Jesús vol dir estimar els germans. I per això la primera lectura no parla tampoc de Déu com a rei vencedor sinó com a un pastor: Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, les pasturaré totes amb justícia. De forma diferent, Ezequiel diu el mateix que Jesús a l’evangeli. El domini contra tots els enemics de Crist serà al moment que Crist destituirà tota mena de sobirania d’autoritat o de poder i posarà el Regne en mans de Déu el Pare. El darrer enemic serà la Mort. Jesús és Rei perquè es Senyor de tota la creació i ha vençut el gran enemic, la Mort. Nosaltres si estimem els germans amb fets concrets formem part del seu Regne, quan Déu serà tot en tots. Jesús ens ensenya a vèncer els nostres enemics que són l’egoisme, el desinterès, no ajudar els germans, no preocupar-nos pels altres.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi